Que estaves fent no sé què i t’he mirat com feia temps que no et mirava. Absorta en les teves coses amb aquella cara de pocs amics que fas quan et concentres, t’he sentit ben propera i m’han vingut tantes ganes d’abraçar-te i no deixar-te anar mai més. Que només volia plorar, desitjant que mai em faltis.
I t’he mirat com feia temps que no et mirava, i t’he estimat més i tot del que normalment ja faig.
Preció, com sempre. És ta germana?
Sí, l’Ares! 🙂