– Te’n recordes? – em preguntes massa sovint.
I, com de forma inconscient, com qui no vol la cosa, recordo. Ho recordo tot: les seves mans, el seu coll, les pigues de l’esquena. La seva mà esquerra recorrent el meu genoll dalt de la moto pel paral·lel a tota merda. Totes les llàgrimes de ràbia i de frustració que provocava i tot l’amor que vaig professar. No de forma exclusiva, però sí de forma sincera. Sinceríssima.
Que, joder, cada cop que em preguntes si me’n recordo et mataria molt fort perquè em fas dubtar de si ho recordo o encara ho estic vivint.
Deixa un comentari