Era mig octubre i no m’alegrava veure-us. I era estrany.
Ara acabem el febrer i us estimo bojament. I no us estimo perquè sigueu pas perfectes, ni sensats, ni assenyats, ni perquè formeu un equip homogeni i equilibrat.
Aquest desequilibri em fa feliç.
Us estimo per la sinceritat, per la transparència, per l’espontaneïtat. Pel que sóc al vostre costat. I és estrany. Però ara que acabem el febrer, no us podeu arribar a imaginar la vida que em doneu.
1 comentari a “l’amor estrany”