L’altre dia, reflexionàvem amb el Jose en un raconot fosc de Roma sobre els objectes, sobre les seves aspiracions i objectius. Si naixes arbre i creixes fort esperant ser un llibre, però la vida et té guardat alguna cosa diferent… Ell ho defineix així:
“D’entre totes les vides possibles, m’hagués agradat ser llibre: formar part d’algunes de les pàgines més elevades de la literatura universal i tenir una d’aquelles portades de vellut (d’edició limitada) que es fan irresistibles per qualsevol amant de la bona lectura. Hagués volgut viure en una prestatgeria de fusta de noguera i per les nits, mentre tothom dorm, ser l’entreteniment de lectors amb insomni que somien desperts devorant pàgina rere pàgina. I passar de pares a fills deixant-me engroguir pel pas del temps. Ai, qui hagués pogut! Però no, sols m’envolten la fredor d’aquestes rajoles blanques i el goteig agònic del lavabo reclamant que algú l’arregli. I així vaig fent, amb l’esperança d’acabar els meus últims dies a l’aigua del mar… “
Deixa un comentari