Pujàvem cinta transportadora amunt, després d’haver fet una compra que s’ha passat en tres euros del pressupost que tenim. M’he girat i he quedat en contra del sentit de la marxa per veure’l de cara.
Ell m’ha mirat amb aquesta expressió de malcarat que sempre té i jo he posat els ulls guerxos.
M’ha preguntat per què el mirava així de malament.
He sospirat mirant al sostre.
Quan he baixat el cap, hi estava ell, amb els ulls guerxos.
Hem rigut juntets fins que la cinta ha arribat a dalt i ara penso que en aquell moment deu haver estat quan l’he començat a estimar.
I que bé, perquè quin sentit deu tenir fer això sense l’amor.
Deixa un comentari