Feia dies que ultimàvem el compte enrere. I avui acaba. Avui a les quatre començaran a entrar els somriures tímids però contents d’enfilar un nou curs, a l’expectativa de què els espera.
Ja estic impacient per retrobar les mirades de complicitat que des del juliol no compartim. Ja estic impacient per retrobar la màgia després d’aquest mes i mig insípid. Ja estic impacient per abraçar, córrer, pensar, estimar i créixer plegats!
Ojalá Isaac, Hugo, JoseCarlos, Anayanci, Julio, Jonny, Geovanni y los demás también entrasen hoy por esa puerta.
Día 51 d. M. (Després de Managua)
Deixa un comentari