C’est fini. Realment em fico a escriure sense saber ben bé cap on m’acabaré ficant, doncs jo, que sóc poc destre per això, no crec que amb aquest escrit pugui fer justícia al que realment m’agradaria expressar.
Gràcies per creure en la utopia […] el per què cal fer el què fem… així que GRÀCIES; gràcies per ficar una cançó alegre en un món ple de soroll. Per la sinceritat.
Aquests anys hem fet màgia i no és cosa d’un sol dia, hem picat molta pedra i ara trobem tot l’or. Malgrat baixi del barco, no deixis que això s’ensorri, comptaràs amb un bon ‘sèquit’ darrere.
Malgrat jo ja no continui, el meu compromís amb el canvi continuarà en algun lloc, allí ens hi trobarem.
[…]
Ja saps com sóc: les coses importants no es poden dir: s’han de fer.
Un cop més, gràcies per la màgia
Deixa un comentari