Damunt dels núvols sempre hi ha sol, però hi ha dies que sembla que no existeix prou combustible al món per poder volar tan alt.
Avui, per arribar-hi – a veure el sol -, hem passat unes turbulències terribles, que pensava que me moria.
Però que et sacsegin de tant en tant està bé.
Toco terra i fa un dia grisíssim. Se m’escapa el riure, perquè sembla molt metafòric i no ho és.
No del tot, al menys.
Però mira, sembla que, ara, encara recordo la lliçó.
Deixa un comentari