com a resposta
com a explicació
com a justificació
com a puta excusa
com sempre
com si jo sí que seguís sent aquella que et va conèixer
que quan parles mai parles clar. mai és veritat, ni és mentida.
mai és.
mai saps ben bé què. mai sé ben bé què.
excepte pels teus ulls, que a vegades acaben xerrant més que la teva boca i me lies.
però crec que suficient per ara. que la imatge la teva cama tremolosa sobre el meu sofà fa
que no m’alegri de les bones notícies
que em siguin indiferents les dolentes
que totes les cançons parlin de tu
que no entengui el món en tota la nit
que, a estones, torni a sentir el cor encongit
que t’enyori: al d’ahir, al de fa 3 mesos, al de fa 10 anys.
a tots.
i jo no vull.
ja no vull jugar més, aquest joc és una merda i només fas que trampes quan baixo la guàrdia – encara que sabem totes que sempre ho negaràs. ja en tinc prou: avui em fas més mal del que vull suportar.
Deixa un comentari