Anna Vist amb perspectiva, em va dir, tampoc és tan greu. I després d’un silenci una mica incòmode, va afegir que ara no és tan greu, però en aquell moment va fer mal: potser allò no tenia cap valor per ningú i el temps ha acabat confirmant-ho. En tot cas, des de que vaig arribar, semblava … Llegiu més
A vegades tanquem portes perquè no sabem com habitar segons quins llocs. Suposo que la lluna plena d’aquests dies ha sigut prou bruixa per deixar-me tornar a racons que pensava que ja estaven abandonats del tot. Però trobo que aquest lloc és com una casa: és un lloc còmode i un lloc segur. M’adono, mentre … Llegiu més
Arriba el tard i sembla que tothom comença a fer demostracions del talent que té en l’art de la protesta. Uns ganyolen de forma més subtil, d’altres rondinen amb força contundència i alguna, fins i tot, plora a crits. Suposo que demanen lo que totes, que és una mica de casito. Sec a terra i … Llegiu més
Em fa feliç – i no puc començar d’altra manera – dir que he tornat a ser feliç. No sé com ha passat, però ha sigut molt fàcil. No sé si en sóc plenament responsable. Majoritàriament, sí, però no puc negar que més o menys totes les persones qui m’han acompanyat aquests dies han estat … Llegiu més
Com que ho ha dit algú que crec que en sap, repetiré això de que el maig és un mes complicat. És el que arrossega totes les dinàmiques esgotadores dels anteriors, però que encara mira de reüll els que portaran les vacances i se fa llarg el compte enrere. Arribo al maig que recordo al … Llegiu més
No negaré que porto una bona ratxa, curta però bona. No ho dic massa fort, perquè sé com en soc, de volàtil, i tal com ha vingut la calma, en tres minuts se pot convertir en tempesta. I com si tingués una espelma petiteta amb una llum tènue, faig cabaneta amb les mans perquè es … Llegiu més
Ara espero a que la meitat de la meua família salti en paracaigudes. Des de la cadira del bar – jo sóc més de tocar de peus a terra, al menys, de forma literal – penso que la velocitat s’hauria de reservar a això: les temeritats capritxoses que tenim de tant en tant. Quan saltes, … Llegiu més
Com oblidar el que deu trobar-se en el top 5 de pitjors estius de la meua vida. Tot es remunta a un dia que vaig a recollir unes ulleres noves a l’òptica. Quan fas un gasto gros com el que faig jo cada cop que he de fer vidres, em regalen una revisió oftalmològica, que … Llegiu més
Tenia ganes de començar aquesta pàgina en blanc, potser de forma més metafòrica, però també de forma com a més palpable perquè fa dies que no escric gran cosa. Engego la dècada dels 30 i hi arribo una mica despentinada i amb cert caos, però com sempre, res de nou. Ahir em posava al llit … Llegiu més
Qui em coneix ja ho sap de sobres: odio aquestes dates amb tot el meu cor i tota la meua ànima. Algunes vegades penso que és una mica per aquesta rebel·lia mal resolta que tinc per dins que pensa que a mi ningú m’ha de dir amb qui he de celebrar o quan ho he … Llegiu més