No negaré que porto una bona ratxa, curta però bona. No ho dic massa fort, perquè sé com en soc, de volàtil, i tal com ha vingut la calma, en tres minuts se pot convertir en tempesta. I com si tingués una espelma petiteta amb una llum tènue, faig cabaneta amb les mans perquè es quedi encesa una mica més estona dintre de tot aquest caos habitual.
Ahir vaig decidir passar-hi al tard. Ja se m’havia acabat el temps reglamentari i començaven els minuts afegits, però alguna cosa m’hi va portar. Jo que sé: suposo que me l’estimo i encara no sé ben bé com, perquè és difícil, complicat, gairebé diria que impossible; però vull ser-hi. No sé quins astres s’havien alineat i la mateixa cosa que m’hi va portar, m’hi va retenir.
Feia aire i les portes del pis picaven suaus. Si algú amb criteri hagués vist el lavabo o la cuina o la taula del menjador, ahir hauria estat dia de bronca i d’arromangar-se amb el sanitol. Però, en fi, qui soc jo per donar lliçons d’ordre i neteja.
Veure’l riure em cura i em reconcilia amb una vocació en guerra constant (enfora i endins). Em repetia que és bona persona, que té un cor molt gran, però jo ja ho sé. Des de fa dies, a més a més. I m’explicava coses i es justificava amb arguments de merda per això i per allò, però és que a mi m’era igual, perquè ja sé que ens estimem, malgrat tenir dies de tots colors.
I vam acabar emocionant-nos una mica, perquè va decidir obrir uns mil·límetres la carcassa i vam demanar-nos coses. Coses de cuidar-nos, res de l’altre món, només tot el que hauria de ser d’aquest. I ens vam abraçar de forma destralera mentre amagàvem les cares perquè som penya dura que no plora mai i ens vam acomiadar.
Avui tornarà a vestir la puta armadura, segur, i ens barallarem per això o per allò, etc. En tot cas, crec que vaig entenent que no va de que sempre tot sigui brillant, sinó de ser-hi i seguir-hi sent perquè, de tant en tant, quan algú senti la necessitat de baixar la guàrdia i treure a passejar tot el cabàs de merda i deixar a l’aire algunes vulnerabilitats, pugui trobar un lloc segur on fer-ho.
Ja ho vaig dir un dia: quin sentit té tot això si no és des de l’estima. I avui, amb el cor escalfadet, encara ho veig més clar.
Deixa un comentari