Era mig octubre i no m’alegrava veure-us. I era estrany.

Ara acabem el febrer i us estimo bojament. I no us estimo perquè sigueu pas perfectes, ni sensats, ni assenyats, ni perquè formeu un equip homogeni i equilibrat.

Aquest desequilibri em fa feliç.

Us estimo per la sinceritat, per la transparència, per l’espontaneïtat. Pel que sóc al vostre costat. I és estrany. Però ara que acabem el febrer, no us podeu arribar a imaginar la vida que em doneu.

“[…] sobretot felicitats per tenir raó:  vas dir que aquí es pot fer màgia i això és el que hem fet. MÀGIA (en majúscules). Un cop més, tenies raó. 

P.S: el que he escrit és esquet i potser aquesta postdata és més llarga que el text però realment és la sensació que m’emporto. Amb tu és pot […] apuntar alt, a somiar dins d’un món governat pels incrèduls. Qui sap quantes aventures ens queden, que sap si ens trobarem fent màgia en un altre lloc. El que sí que sé és que és un plaer fer aquestes coses amb tu. Hi ha qui lluita cada dia, aquests són els imprescindibles”

“Hola guapes

Us volia confessar la meva admiració per vosaltres. Puc dir que per moltes coses, però ara especialment pel vostre potencial. Us veig com a autèntiques cracks  i us ho vull agrair, personalment i crec que també a nivell de grup. I si m’ho permeteu, deixeu-me dir que em sento copartícip del que vam sembrar durant pocs anys, però molts moments màgics. 

[…]

Així que espero compartir bons i no tant bons moments ajudant a crear màgia i un món una mica millor aquí i allà on sigui. 

Amb estima”

“Ara que sé que no hi ha marxa enrere […] vull dir-te que aquests moments de felicitat plena de tant en tant se m’obliden, però que sempre hi ets tu per recordar-m’ho. 

Aquesta amistat és dels millors tàndems que hi ha al món. 

T’estimo”

“[…] Em fa feliç saber que esteu feliços fent el que fem. No sé si és bo, però és una de les maneres que sóc feliç, veient com gent especial com tu hi és. Però saps què és lo últim que he aprés? Que ja no em calen bústies per dir el que sento. Saber dir MERCI, saber preguntar si ets feliç o si ho series més d’alguna manera que podem fer ara […] saber dir a un nen que és una BONA PERSONA… No sé Anna, que t’escric perquè ara estem a la bombolla, però lo millor és que podem dir-nos abans i després d’ella, a la vida, perquè això sí que les LA VIDA. 

[…]

Merci per deixar-nos compartir i a veure fins on podem somiar i ser idealistes!”

“Hola bonica,

El pas del temps sembla que no esborra tantes experiències viscudes. Ara que crec que s’apropa l’hora de la meua retirada, veure-us i llegir-te em complica prendre aquesta decisió. 

I veure, i creure que tot plegat serveix i ha servit per alguna cosa és, sense dubte, la millor recompensa. 

Gràcies per estar-hi, gràcies per ser-hi”