“[…] Em fa feliç saber que esteu feliços fent el que fem. No sé si és bo, però és una de les maneres que sóc feliç, veient com gent especial com tu hi és. Però saps què és lo últim que he aprés? Que ja no em calen bústies per dir el que sento. Saber dir MERCI, saber preguntar si ets feliç o si ho series més d’alguna manera que podem fer ara […] saber dir a un nen que és una BONA PERSONA… No sé Anna, que t’escric perquè ara estem a la bombolla, però lo millor és que podem dir-nos abans i després d’ella, a la vida, perquè això sí que les LA VIDA.
[…]
Merci per deixar-nos compartir i a veure fins on podem somiar i ser idealistes!”
Deixa un comentari