Qui em coneix ja ho sap de sobres: odio aquestes dates amb tot el meu cor i tota la meua ànima. Algunes vegades penso que és una mica per aquesta rebel·lia mal resolta que tinc per dins que pensa que a mi ningú m’ha de dir amb qui he de celebrar o quan ho he de celebrar, jo que sé.
En tot cas, enfilant ja la recta final, crec que no va gaire d’això. Acabo moltes d’aquestes jornades desgastada i plena d’angúnia. Hi ha moments en què tinc ràbia, una ràbia que m’envaeix sencera i em faria dir coses desagradables, molt desagradables. Les penso i els hi poso paraules i, per sort, només es queden dins del meu cap perquè crec que ja no sóc aquella persona a qui li importava tres merdes ferir als altres.
I com que encara no sé bloquejar i eliminar persones que no vull que formin part del meu entorn proper, perquè les tradicions i tot això, empasso i ho faig perquè PATATA. No sé per què ho faig, suposo que perquè encara no he recollit prou valentia per dir fins aquí: que jo vull celebrar les coses amb qui em doni la gana i quan em doni la gana.
Deixa un comentari