Meritxell

Meritxell, aquest any ens hem retrobat cara a cara. Feia dies (anys, diria jo!) que sentia parlar de tu, sense gosar endinsar-m’hi de nou. Potser per por a reobrir portes que ja eren tancades, però jo prefereixo pensar que no s’havia donat l’ocasió per trobar-me cara a cara amb tot allò que anys enrere m’havia fet tremolar. I et mirava des de la distància, tocant la teva pell rugosa des de lluny, algun dia que passejava prop teu amb nova companyia.

Però ha arribat el moment de sentir de nou aquella escalfor i aquella màgia em vas fer viure. Va ser estrany. Va ser fugaç, però encara guardes aquella olor característica que no sabria com definir exactament però que em roba somriures sota el nas. Encara guardes l’essència en algun dels teus racons, i en aquella veu que crida en silenci les notes d’una cançó que no aconsegueixo treure’m del cap tants anys després.

Van ser tres anys plens de bons moments. Segurament, també va haver-n’hi algun de més complicat que la memòria no m’ha volgut deixar recordar. Tres anys d’utopies, de cançons, del concert de les nostres vides. Tres anys a contracorrent, amb la revolta dins del cor, fent camí de la mà. Vam mirar les estrelles compartint silencis i intercanviant mirades d’amagat. Vam tocar el cel des del cim més alt, amb les llàgrimes que això va comportar… Cabana Sorda amunt, camí de la Llebre avall…

Meritxell, em vas prometre que tothom rep allò que dóna, i dóna allò que rep. Em vas ensenyar què és la vida i em vas donar la força necessària per créixer i per ser on sóc: et dec tant, que no sé si mai podré retornar-t’ho. Amb una cal·ligrafia desordenadament perfecta em vas escriure que m’imaginés que allò que construïa tocava el cel. Tan cert… Entre teus braços vaig descobrir la màgia cara a cara, la vaig tocar amb la punta dels dits i, si em permets, diré que gràcies a tu, a vegades, jo també puc fer-ne.

Vam començar aquell camí ja fa molts anys. Un camí que, segurament, va quedar inacabat…

…fins que em toqui complir la promesa que vaig fer entre birres amb algú massa còmplice. Aquell dia, tornarem a caminar de la mà.