La Tina té una bici estàtica

La Tina és una dona tossuda i perseverant. Ve d’un poble d’aquests que estan de moda després que la pel·lícula Alcarràs s’hagi endut el premi. No ben bé aquest, de poble, però casa seua també ha estat la protagonista d’algun documental o d’alguna peça periodística amb més o menys encert i amb més o menys gràcia.

Ella coneix la pagesia de primera mà i coneix moltes altres coses de primera mà. La Tina escapa de discursos buits que només contenen paraules: ella en gasta poques, però és contundent, prou com perquè l’entenguin quan parla. I en parla sempre, sense esperar que toqui parlar-ne tal dia com avui, que sembla que tothom torna a tenir una opinió sobre tal o qual.

La Tina, alguns dies, deixa una estona la feina o aprofita les hores que té quan acaba la jornada per anar a Alcarràs. No a aquest Alcarràs que ara és famós, famosíssim, no, sinó del que queda a la sortida del poble a mà esquerra. La Tina, la setmana passada en què aquest nom no estava en boca de tothom, va agafar el torn de paraula enmig d’una reunió i es va anar fent un silenci que no feia més que donar-li la raó. Perquè quan no fan falta més paraules, el que s’ha de fer, és callar.

Mireu, va dir, això és com el meu menjador. Al meu menjador, hi tinc una bici estàtica. Me la vaig comprar fa anys. Quants cops l’he fet servir, últimament? Cap, però està allà i s’ha convertit en un moble més. No fa nosa. Potser no hi hauria de ser, però hi és, i ja no molesta. Aquí passa el mateix: tenim una bici estàtica que ha passat a formar part del mobiliari de la zona.

La bici estàtica és una granja abandonada plena de persones que s’hi estan tot l’any. No són temporers, la majoria, perquè no en saben de temporades, ni de fruita, ni de feina; saben de vi i de fred i de pudor i de bogeria. I la Tina sap que és poca l’esperança de que allò vagi a millor, però no s’hi cansa o sí que s’hi cansa però no desisteix. No fa gran cosa, n’està convençuda, però el que sí que pot ser és mosca cojonera, recordant, quan pot, que allà on s’acaba el famós poble d’Alcarràs i comença Torres de Segre també hi ha un escenari de pel·lícula que molts creurien que és pura ciència ficció.

Potser avui que Alcarràs és tendència a tot arreu, no és mal dia per seguir recordant la bici estàtica de la Tina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s