un mal de cap burocràtic

Aquest Nadal s’ha mort un senyor dels anònims. Dels qui queden al marge dels marges. En un tancar i obrir d’ulls. Avui hi ha trucades professionals entre aquelles persones que l’acompanyaven, d’una manera o altra. Jo no el coneixia, però he detectat els moviments de telèfons i de mails d’aquest matí. Deixa’m posar-me en les pitjors i dir que a ningú li ha fet ni pena, ni tristesa, ni res de res, que es morís.

Ara remenen les seves propietats, que caben en una bossa de fruiteria, d’aquestes verdes i petites. Toquegen amb guants, que qui sap què.

Imagina’t ser tan lliure que només tens el que pots carregar amb una mà.

Busquen un número on fer un truc i informar de que s’ha mort. A veure si hi ha sort, diuen. A veure si ens entenem.

Imagina’t ser tan irrellevant que un dia et mors i ningú t’enyora. Que et mors el dia de Nadal i només impliques un mal de cap logístic i burocràtic.

Suposo que als marges dels marges hi ha molt espai per enterrar els cossos dels anònims. Serà que només existim quan l’estima dels altres ens fa existir i per això diem allò tan ruc de que només morim del tot quan ningú ens recorda. Potser per això hi ha gent, com aquest senyor que s’ha mort el dia de Nadal, que total, no vivia ni quan encara no s’havia mort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s