les claus de casa

La Kua ve del Vietnam i ha acabat a casa per aquelles coses que, a vegades, té la vida. Va arribar abans d’ahir i ens vam entendre de forma gairebé automàtica. Va fluir. I després ella va cuinar, vam xerrar, vam beure dalt de la muntanya i tota la pesca. El cas és que sí: va fluir tant i tan bé que li vaig deixar un joc de claus de casa. Perquè fes el que volgués, entrés, sortís, etcètera; sense haver d’estar, necessàriament, pendents l’una de l’altra.

Pensava que, fa només tres dies, ni sabia que la Kua existia i avui li he deixat les claus de casa. Amb tot el que implica: les meues coses de valor, els meus espais d’intimitat, els meus records absurds, les meues fotos preferides, la bèstia amb qui comparteixo pis. Tot, mira. Però li he deixat les claus amb la fe de qui encara creu que hi ha persones bones.

I podria haver-ho destruït tot i obert el gat en canal, però no ho ha fet: ha endreçat la roba que hi havia estesa, ha comprat cervesa per les dues i ha preparat un sopar boníssim. I podria haver deixat els pèls al forat de la dutxa i els plats bruts mal amuntegats sobre el taulell, però no: els plats són nets, les restes del sopar en un plat a la nevera i el forat de la dutxa absolutament despejat.

Deixar les claus de casa és com estimar: obrir les portes i confiar. Saber que poses a les mans de l’altra tot el que ets i tot el que tens, tot el que sents i tot el que has construït, sabent que t’arrisques a patir. A que et facin mal. A que et facin pols.

O que, com la Kua, entrin i tinguin cura dels espais sagrats, habitin els racons amb respecte, cuidin el gat que esgarrapa quan se sent amenaçat. Fregant algun plat brut i no deixant pèls a la dutxa. Compartint cervesa, compartint menjar, rient, explicant-nos la vida a una profunditat rara (sobretot per allò de que fa tres dies no ens coneixíem). I demà, en marxar, deixarà les claus a l’armariet del costat de la porta i tancarà sense fer massa soroll.

Amb la certesa que, si algun dia poso un peu a Hanoi, també jo tindré un joc de claus de casa seva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s