Damunt dels núvols sempre hi ha sol, però hi ha dies que sembla que no existeix prou combustible al món per poder volar tan alt.

Avui, per arribar-hi – a veure el sol -, hem passat unes turbulències terribles, que pensava que me moria.

Però que et sacsegin de tant en tant està bé.

Toco terra i fa un dia grisíssim. Se m’escapa el riure, perquè sembla molt metafòric i no ho és.

No del tot, al menys.

Però mira, sembla que, ara, encara recordo la lliçó.