‘ja no sóc qui vas conèixer’

com a resposta
com a explicació
com a justificació
com a puta excusa
com sempre

com si jo sí que seguís sent aquella que et va conèixer

que quan parles mai parles clar. mai és veritat, ni és mentida.
mai és.
mai saps ben bé què. mai sé ben bé què.
excepte pels teus ulls, que a vegades acaben xerrant més que la teva boca i me lies.

però crec que suficient per ara. que la imatge la teva cama tremolosa sobre el meu sofà fa
que no m’alegri de les bones notícies
que em siguin indiferents les dolentes
que totes les cançons parlin de tu
que no entengui el món en tota la nit
que, a estones, torni a sentir el cor encongit

que t’enyori: al d’ahir, al de fa 3 mesos, al de fa 10 anys.
a tots.
i jo no vull.

ja no vull jugar més, aquest joc és una merda i només fas que trampes quan baixo la guàrdia – encara que sabem totes que sempre ho negaràs. ja en tinc prou: avui em fas més mal del que vull suportar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s