“T’han predestinat la vida, sols de néixer t’has trobat en un forat sense sortida ni menjar”

Els ulls de l’Isaac no desprenien res. Volien fer llàstima, la suficient com perquè algú li regalés dos pesos, però en el fons, segurament tot era fingit. No devia tenir més de 10 anys i vestia uns pantalons trencats i un polo blau cel, tan net que no anava pas amb harmonia amb la resta de la seva indumentària. No portava sabates, però caminava amb pas decidit per la plaça central de Masaya.

Quan el vam conéixer, nosaltres estàvem asseguts en una taula d’un local de batuts de fruita natural. 50 pesos el batut: boníssims. El nen se’ns havia acostat lentament i, sense dir res, volia vendre’ns una figura feta amb fulles que havia construït el seu amic, que s’ho mirava des de lluny. Només dos pesos.

Què fotem?

Potser ens va agafar d’imprevist. Desitjo que només fos això. Vam deixar-lo marxar. Va marxar davant la nostra mirada atònita. I vam seguir bevent el batut i vam anar a menjar pizza.

DSCN4524

L’endemà ens vam retrobar: l’Isaac és un habitual dels carrers de Masaya, un cul inquiet que no deixa que ningú l’ajudi, una ànima lliure en la misèria. Plovia molt fort, però ell seguia descalç. El vam convidar a seure amb nosaltres i va menjar amb ganes. Ens mirava desconfiat mentre mastegava i quan va acabar, va aixecar-se i va marxar. Com si no hagués passat res.

El vam buscar, amb el cor encongit: posar-li un nom a aquella mirada ens va treure de la indiferència, posar-li un nom a aquella cara ens va tancar la boca i ens va obrir els ulls.I segurament n’hi haurà milers com ell en un país governat per un sandinisme pudent i hipòcrita. Però la mirada buida d’aquell nen s’havia fet ben present en aquell dinar.

Suposo que, al mirar als nostres nens i nenes, ens costa veure el qui ven al carrer, i sempre ens és més fàcil trobar-nos amb el que estima i riu amb força, com si res més existís. Vam haver de sortir de casa per a que la realitat ens dongués (de nou) un cop de puny. Dels bons.


+ ¿Estás pidiendo o estás vendiendo?

– Vendiendo

+ Pues entonces, haz tu trabajo con dignidad

(Paraules de la Jenny davant una nena que venia al carrer ploriquejant desmesuradament)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s